El passat divendres Moldumat Art , l’espai artístic del carrer
de Sant Benet va aprofitar la inauguració oficial de les seves noves
instal·lacions realitzant una gran exposició en record i homenatge a Didier
Lourenço , artista premianec mort per Santes de l’any passat, i que havia estat
habitual no sols com expositor ans també com a client ja que era l’espai
habitual d’enmarcació de les seves obres per a les més diverses exposicions.
Didier Lourenço era un artista ben especial que comunicava
molt bé amb el públic. La seva obra era jovenívola i semblava distreta, però
tenia uns fonaments tècnics excepcionals, ben apresos del seu pare, gran
tirador d’obres dels més grans artistes del nostre país, i aprofundits en la
seva passió de ser un gran artista.
Ara, en aquesta encertada exposició d’homenatge que Moldumat
li dedica, podem fer una oportuna repassada a la seva trajectòria, des de les
seves darreres realitzacions amb les noies en bicicleta i altres obres més etèries,
però també capbussar-nos en aquells paisatges primerencs d’alta densitat tan
personal, com d’àmbit i conjunt.
Una exposició rodona que va ser aprofitada per una gran
quantitat de públic que va omplir a vessar
l’espai i que va aprofitar per adquirir unes obres que malauradament ja
no tindran continuïtat en el futur.
En el meu article de comiat en el moment de la seva mort deia que “ un
pensa que Didier a més de ser un gran artista, havia aconseguit el favor d’un
públic, essencialment jove, que somiava en tenir una obra seva a la paret . I
ho somiava ja que li feia agradable la vida i el feia somiar amb un futur
millor. Eren obres, les seves, per les que no passava el temps, encara que per
aquells que el jutjàvem com artista, li demanéssim un pas més enllà, fet que
sempre ens negà, i el cert és què, com podíem queixar-nos de qui era capaç
d’il·lusionar i fer feliç a aquells que el veien més que com un artista, com
aquell company/amic que sabia traslladar a la plàstica les seves inquietuds i
il·lusions”.
![]()
![]()
![]()
Avui ho repeteixo ,alhora que convido a fer-ne visita de l’exposició.
I encara que per a molts i per a mi, el seu record personal i el seu art serà
inesborrable, seria bo que a Premià, lloc de residència, es mantingués un espai
amb el recull de les seves obres per no tan sols recordar-lo , ans també fer entendre
a molts que l’art i els artistes son patrimoni
de tots i el seu bon fer ha de romandre en la memòria col·lectiva i més , si
com succeeix en el cas de Didier Lourenço, han esdevinguts artistes del món ,
del gran i del petit més proper, sense oblidar mai el paper de fer feliços a
aquells que adquirien les seves obres i les admiren cada dia a la seva llar.
Moldumat Art. Record de Didiel Lourenço.
