Vaig començar a fer crítica d’art l’any 1973, però va ser a
partir del 1975, quan vaig acabar la mili, que començà la meva “carrera” com a
crític. Recordo que en aquell temps l’escassetat
de dones artistes era absoluta. D’entre els artistes veterans sols apareixia el
nom d’Emília de Torres que anava acompanyada solament per Lluïsa Vinardell.
Entre les noves generacions apareixien els noms de Rosa Codina, Marta Duran , Nefer
, Carme Garolera i molt poc més a comptar., tal i com quedà ben explícit a Tempus
Fugit.
En el Sant Lluc de1978, és a dir que aviat en farà 50 anys, apareixien
sols els nom de Teresa Boix, Mª Teresa Campoy,
Rosa Codina Esteve. Mª Carme Colomé, Anna Cuatrecases, Mª dels Àngels Cusachs,
Marta Duran, Rosa Floriach, Carme Garolera, Carme Macià, Monse Poch, Carme
Rovira, Gemma Sellarés, Conxa Sellers, Mª.
Àngels Tejada, Rosa Torres i Emília de Torres. És a dir 13 de 71 participants,
de les quals ben poques varen fer carrera artística.
En la darrera edició del Sant Lluc eren 34 dones dels 72
participants, quasi un 50 per cent i quasi totes elles mantenien en alt grau la
seva activitat.
El Museu de Mataró, el de Vilassar de Mar, el de Llavaneres
i les Fundacions Bassat i Palau estan dirigits
per dones, i en el cas del Museu d’Argentona ja veurem, dons l’any vinent es
jubila el seu Director. L’Agrupació Sant Lluc de Mataró també està presidida
per una dona , com també passa en la responsable municipal d’art de la ciutat, i també a Ca l’Antiga , important
centre d’exposicions.
Bona part de les exposicions son protagonitzades per dones. Per
ex al Monjo de les cinc exposicions de l’any tres estan protagonitzades per
dones artistes. I així podríem seguir ad infinitum
En conseqüència ,i de tot cor, la meva felicitació en el seu
dia, a totes les dones que han fet de l’art el veritable eix de la seva vida i
ens l’han mostrat per gaudir-lo i reflexionar-hi.
A seguir
