Ara Esther Aliu ocupa la sala del Col·legi d’Aparelladors, en la que podem dir és la seva primera exposició seriosa entre nosaltres, per mostrar-nos mitjançant aquestes “Interferències” la veritat de la seva raó creativa i els sentiments personals que mitjançant la mateixa afloren.
Esther Aliu és artista d’aquelles de dins a fora. Les seves pintures ens ofereixen visió perfecte del seu pensament interior malgrat que les imatges puguin en primer terme enganyar-nos ja que la seva lectura visual és mitjançant una joint-venture entre abstracció i figuració, però essent els detalls d’aquesta última els que marquen l’estructura de l’entramat formal de la peça.
Aliu confessa tenir molt present les expressions que va escoltar a un neuròleg especialista en el camp de la memòria i per tant en els camps del conscient i el subconscient, quan reflexionava tot dient que “els records pertanyen més a la realitat espiritual que no pas a la física i que quan et descuides es converteix en boirina que s’esmuny entre els dits”.
En aquesta subtil consciència Aliu pretén deixar evident, mitjançant flashos que a voltes poden semblar inconnexes , la seva trajectòria vital, feta com la de tots , mitjançant el conjunt d’aquells pocs fets transcendents i de tants d’altres en aparença intranscendents però que han deixat petja en els nostres circuits cerebrals.
Seguint una metòdica personal que implica el treball conjunt d’una diversitat d’obres plantades en el seu estudi a les que afegeix de manera tan reflexiva com intencionada , un seguit d’imatges que sorgeixen de repassar el munt de fotografies de llocs, objectes , fets o elements que ha anat i va recollint amb el pas del temps.
És en aquesta conjunció dels elements de la memòria que bé podríem dir residual, col·locats de nou en primer terme al costat de la consciència de determinar una intencionalitat comunicativa, que Aliu es desferma i s’expressa en una nuesa total en el que pertoca al seu interior fent-nos avinents els seus gustos, plaers , pors i fins i tot monstres interiors.
Unes obres d’alta densitat i intensitat que arriben a l’espectador ja que l’aspecte formal es conjuga amb el fonament de l’apunt figuratiu perfectament contraposat al gest i la taca d’una abstracció controlada per aconseguir unes obres visualment atractives i posseïdores d’aquell element essencial per a una obra d’art , com ho és el misteri.Un misteri de lectures diverses segons la peculiaritat de cada espectador però que es resumeix en la globalitat d’una intenció de recerca interior aconseguida per l’autor i invocada vers aquells que s’hi acostin amatents.
Una exposició la d’Esther Aliu que referma la qualitat que havíem intuït en els petits tastets de les seves escasses aparicions i que la col·loca com un nom a considerar entre el gruix d’aquells artistes mataronins als que caldria prestar ja una atenció important.
Per tot això no tenim cap dubte que “Interferències” és una mostra que cal visitar i d'aquí el nostre consell.
(les fotografies han estat manllevades del blog de l'Associació Sant Lluc)