Estic convençut que de realitzar-se una enquesta entre gent afeccionada a l’art en la que la pregunta fos: Quin és l’artista més internacional de la nostra ciutat? , les respostes serien absolutament variades però ben poques donarien el nom de Josep Manuel Calleja.
Potser succeiria això ja que malgrat que la seva participació creativa s’ha estès no sols per tot el nostre país i la resta de l’estat , ans també ha anat deixant petja per els indrets més diversos dels cinc continents, el fet de conrear allò que podríem definir com a “ poesia visual”, i així tots ens entenem, el col·loca en la sempre difícil frontissa de fàcil indefinició entre art , literatura poètica visual, instal·lació etc.J.M.Calleja , a més de les seves experiències personals té la gran virtut de parir idees ben aprofitables i saber-les desenvolupar engrescant a qui faci falta. Amb C.A.P.SA per bandera i des de experiències històriques tan diverses com importants ( propostes conceptuals a la platja , Per Matar-ho, Rosa – Rosae ...) fins a la més propera de 09.09.09 , ha sabut sempre ser l’aglutinador d’unes proposicions amb el concepte com eix i l’acció plàstica o conceptual com a resultat.
Avui J.M.Calleja s’aparella amb Yago Vilamanyà per presentar a l’Ateneu , conjuntament i de manera associada, una mirada polièdrica al voltant del tabac , aquest element que forma part de manera intensa en la vida d’un d’ells ( en Yago) i que en canvi passa de costat per la de l’altre ( en Josep Manuel), però amb tant de pes en la societat que ens / els envolta que permet tota mena de capgirells intel·ligents que en permetin una reflexió creativa, artística ,cínica , mordaç, lúdica o festiva , o potser no tant.
Una reflexió essencialment intel·ligent. Recolzada en el domini tècnic dels protagonistes ( cadascun en la seva especialitat) el duet creador va desgranant la seva mirada fent homenatge de pas, des d’artistes com Brossa ( sempre present quan es parla d’aquet tipus d’art) , Villèlia o el cinema, en aquest esquer incisiu que obliga a l’espectador a inquirir-se a si mateix al voltant de la proposta que se li ofereix , ja sigui per desxifrar-ne les claus , ja sigui per gaudir-ne encara més tot donant-li la volta per fer uns muntatges mentals encara més personals.M’he divertit molt veient l’exposició. Ho he fet intentant acabar el sudoku mental que Calleja i Vilamanyà ens ofereixen i en aquesta diversió he anat comprenent encara més el per que en Yago és un artista amb tota consideració , i en Josep Manuel és aquell creador que des del seu reducte mataroní s’escampa per arreu del món.
Una interessant mostra que us recomano amb tot plaer.
( En homenatge a la mateixa he intentat escriure el post tot fent unes calades a la cigarreta , però no ha pogut ser . està clar que Madame Nicotine no té res a fer amb mi )