Com si fos un mantra diari, em queixo de manera pública del menysteniment que té Cultura envers la plàstica en general i molt especialment la dels artistes locals de qui fa burla i riota diària.
Aquests dies hem parlat de la burda profanació del record del sant Pere més Alt a ca L’Arenas i quan encara ho estem digerint apareix l’agenda cultural del proper mes de març i quan cercàvem il·lusionats la mostra Tempus Fugit que crèiem de manera ben ferma era una mostra important per a la ciutat, tant per a la qualitat de l’obra presentada com per el nexe que significava entre l’art local, la Nau Gaudí i el Museu Bassat, va i la trobem arraconada sense ni dir els noms dels protagonistes , no fos cas que la qualitat dels mateixos fos esquer per anar-la a visitar. Però això sí, la mostra d’instruments didàctics del Museu i la mostra de Can Palauet, protagonitzada per Laia Martí Puig i Cori Mercadé, mereix estar entre els destacats , amb foto a color.
I ja que parlem de fotos a color , en un capçal de columna fora de context apareix una foto d’una obra i anuncia “Tempus fugit”. D’ella no s’indica l’autor , tal i com pertoca legalment, però és fàcil veure que és de Ricard Jordà i és una obra que ni està en la selecció ni mai ha estat en la prèvia. La foto ha estat robada del catàleg de l’exposició del capgròs i òbviament no és fa ressò de cap referència i molt menys de l’autor de la mateixa. Visca la legalitat i l’ètica que es gasta cultura. I a més a més com pot anunciar una expo a la que no pertany?. De boixos.
I si anem al weeb a veiam si allà les coses pinten millor l’emprenyamenta augmenta. Es destaquen els actes d’un cantó (l’oficialista contemporani) mentre s’amaguen els pocs de la resta de que es fa esmen i s’arriba al desideratum quan ens trobem que s’aconsella la visita a l’exposició actual al Museu de l’Exili de Pep Dardanyà que va tenir relació amb Mataró ja que va ser director professional ( i molt ben pagat per cert) de Can Xalant però que actualment no té lligam amb la ciutat però evidentment ni s’anomena, per ex., l’exposició de la mataronina Marta Durán a la Galeria Comas. I remarco aquest exemple ja que hi va haver-hi queixa formal i pública al regidor de Cultura que es va comprometre a solucionar-ho (l’alcalde i un nodrit grup d’artistes en son testimonis) i òbviament no s’ha fet res.
Per això no accepto de cap de les maneres l’excusa de la casualitat. Aquí hi ha una evident i permanent mala intenció. I ja n’hi ha prou. Això cada vegada s’assembla més al cas del futbol que quan hi ha incidents sempre s’acaba dient que és un grup minoritari que no representa a l’afició. Doncs no, ja n’hi ha prou del maltracte a la plàstica per part de Cultura i hi ha dos noms que en son clarament responsables: Quim Fernández i Joan Mora. És hora d’explicar-se i de disculpar-se. I no pas amb mi i sí amb els artistes.
(La imatge correspon al detall d'una obra de Miquel Arnau de la meva col·lecció particular)
