Aquest mes d’Abril les parets de l’espai capgròs acullen les obres de Gina Pórtera(Barcelona 1963) artista que resideix de fa temps a Sant Vicens de Montalt i que practica l’estilística de l’hiper realisme figuratiu.
Els estils, tendències o estilístiques no impliquen per se cap mena de prejudici qualitatiu. Certament hi ha tendències que estan més “ on fire” com es diu ara , però el que ha de merèixer o no una resposta positiva al presentat ha de ser el bon fer de l’artista en relació al seu projecte comunicatiu.
Gina Pórtera ha apostat sense embuts per a un hiper realisme figuratiu, sens dubte una aposta difícil en el que l’evidència de l’errada es si més no més evident. Sempre s’ha dit que figuració i abstracció es mouen en una paràmetre d’igual dificultat però que en l’errada la figuració en queda molt més malparada en l’obvietat. I aquest és el cas en que ens ocupa.
Pórtera , crec que erròniament , ha pensat que exposar a l’espai capgròs era un fet menor i per tant no ha apostat per una mostra que seriosament respongués al seu bon fer i ha arreplegat quatre obres de trascantó que donessin un toc apanyadet per passar del pas i ha errat del tot.
I ho dic així ja que mentre l’exposat es mou en el contrasentit , amb obres que mereixen l’atenció per l’acurada realització com ho puguin ser “ofrena” o el fred treball d’influença hooperiana , al costat seu hi ha peces que agafen paper capdavanter , com ho son “la luz de la luna” o especialment “Terra ignota” , que son d’un nivell absolutament desballestat en el seu estil, amb uns evidents problemes de realisme i proporcionalitat
Però és clar , si ens acostem al seu enllaç web professional, podem veure que Pórtera és capaç de fer obres molt més interessants en especial quan deixa aquest realisme ferotge i es trasllada al realisme simbòlic , el que ens fa pensar que a questa exposició ha estat per a ella una simple baula més del seu currículum i no pas un espai en el que mostrar el seu bon fer. Que la por ha cremar certs treballs ha dominat a l’aposta per expressar-se en la seva rotunditat i fer evidència d’un nom del tot desconegut en les contrades malgrat els anys de viure en elles.
Hom és lliure de fer i apostar per un camí. I en aquesta ocasió Pórtera ha errat. Esperem que en altres i properes ocasions tinguem ocasió de veure la realitat creativa d’una autora que per el vist en el web, és molt superior al que presenta en aquest el seu debut a l’espai capgròs.
Ps.- Digueu-me torrecollons, però això de llegir "artista plástica con proyección internacional", o semblant, en encapçalar un web em fa sempre molt mala espina i automàticament m'apuja uns graus l'exigència i em decreix en la mateixa graduació el meu respecte per la valoració de l'artista.
