.jpg)
D’entre les moltes satisfaccions que m’està donant Tempus Fugit n’hi ha una de molt personal que no és altre que l’haver donat a conèixer a un públic més general el treball de molt bons artistes mataronins massa desconeguts de tots com és el cas J.M.Calleja, Pep Suari, i encara més el nom de Codina-Esteve ,-aquest més conegut-, o els de Diego Guirao i Carme Garolera. Però principalment , i en aquest cas és passió personal , el treball ceràmic de Joan Serra.
.jpg)
.jpg)
Dic passió personal ja que a fi de comptes la ceràmica sempre m’ha delit, a bon segur per aquesta pertinença meva a Argentona i a l’entorn del Museu del Càntir. Sempre que he tingut ocasió he col·locat la ceràmica en l’àmbit expositiu com va ser per ex. en la col·lectiva inaugural de l’espai 23, i evidentment un ceramista havia d’estar a Tempus Fugit tenint en compte la gran qualitat que atresora en Joan Serra , a qui vaig escollir també per el fet del seu nomenament “oficial” d’artista artesà , com en el cas de la seva parella Mia Llauder..jpg)
.jpg)
%2B(1).jpg)
En aquests dies Mia Llauder està exposant a La Borne centre Cèramique Contemporaine ( “Confluències de símils”) mentre que en Joan Serra exposa “Evolucions tèrmiques de la terra”.
.jpg)
.jpg)
Com que les imatges valen més que mil paraules , us deixo amb les imatges de l’exposició que demostren la qualitat dels seus protagonistes i que alhora son un crit absolut que exigeix la seva presència en una exposició aquí , a casa seva, on segueixen essent, fora del reduït cercel, uns perfectes desconeguts.
.jpg)
Adjunto l’enllaç amb l’espai expositiu per que hom entengui l’alt nivell d’aquests dos grans i alhora desconeguts artistes que porten el nom de la ciutat amb la més alta bandera de la qualitat.