Biete va ser una de les poques i positives sorpreses del darrer San Lluc. La seva visió imaginativa , colorística i lumínica de les cases del Callao, apostant per una quotidianitat joiosa i festiva , ens indicaven ja de bones primeres que era una creadora amb empenta , imaginativa, amb suficient dosi tècnica com per llançar-se a aquesta aventura estilística i capaç de generar una mirada de l’entorn, que potser per la seva aparent simplicitat i el seu colorisme extrem podria arribar a ser considerada per alguns com pseudo naïf.
No creiem que sigui aquesta una definició encertada del bon fer de l’autora. El naïf, que va molt més enllà de l’infantilisme al que l’han reduït alguns , presenta una mirada diferent de la realitat quan Biete en canvi ens vol apropar de manera directa a la realitat però mitjançant una petita transformació visual que potencií la seva arrel de proximitat i ens acosti a un cert sentit de quotidianitat al que a més aporta una poètica n’aparença simplista però que en realitat aposta una gran càrrega humanística ja que malgrat que en general l’obra de Biete potencia l’objectual és impossible eliminar el component humà que absent físicament és sent proper i dominador en l’interior.
Biete aposta per una mirada il·lustrativa força propera al còmic descriptiu de línia blanca. Modifica les línies de perspectiva per apostar per una mirada plana en la que aconsegueix profunditat i densitat mitjançant l’ús d’un color intens i contrastat que dona no tan sols força cromàtica visual ans permet accentuar el concepte vital que sempre esdevé el seu repte amagat. Una vida real i activa per més que moltes vegades l’absència humana ens pogués parlar d’altres circumstàncies. Una pintura molt més filosòfica en el fons que no pas el que la intranscedència teòrica del representat ens podria donar a entendre. I tot embolcallat en una tècnica precisa i exacta que en la seva aposta per la realitat dona encara més versemblança al presentat.
Certament que el treball de Biete no deixa de ser com una dosi important del plaer de viure. El seu acostament a aquells racons amagats i ben personals de qualsevol ciutat , l’acostament a aquestes velles botigues curulles d’objectes del més variat , aquest mercat com el de la Pça Gran ,- que sens cap mena de dubte esdevé l’estrella del presentat – comporta un sentit vital en aquella mirada de proximitat , del quotidià, dels petits plaers que traslladats al plàstic , al visual i al vivencial , fan que en conjunt visitar la mostra d’Isabel Biete sigui un veritable gran plaer tot demostrant que allò que considerem massa vegades com “petit art” no està renyit en absolut , ans el contrari, amb aquells conceptes de transmissió de sensacions i emocions en que hem de definir el veritable art.
Un feeling comunicatiu que s’estableix amb facilitat en aquesta interessant exposició que sols té la deixa dels petits retrats de personatges populars observats massa des d’una vessant turística , per definir-los d’alguna manera , rebaixen la nota d’una més que valorable exposició que us aconsellem amb plaer.
(Les imatges han estat extretes de la xarxa)
(Les imatges han estat extretes de la xarxa)