No puc negar que avui em feia molta mandra baixar fins la Nau Gaudí per assistir a la conferència programada en el cicle habitual de xerrades a la Nau. Em feia mandra ja que estava relaxat a casa després d’un parell de dies de molta tensió tècnica a la feina, però també pel fet de que he assistit a moltes conferències amb artistes com a protagonistes i succeeixi allò que ells mateixos pregonen , que ells parlen amb la pintura i que els és feixuc expressar amb paraules els seus pensaments artístics respecte a ells i al món de l’art en general.
El títol de la mateixa era “Quatre artistes i una galeria” fent referència als artistes Francesc Artigau, Miquel Vilà, Gerard Sala i Xavier Sala de Rivera i a la galeria Adrià de la que formaren part en els anys setanta, temps protagonista de l’exposició actual de la col·lecció. A l’hora de la veritat ha existit un petit canvi que potser ha enriquit encara més la xerrada ja que davant la impossibilitat d’assistència per part de Serra de Rivera , ha acudit el galerista Francesc Mestre que dirigia la galeria en aquells temps.
Desde la xerrada inicial de Núria Poch per situar el temps, l’època i els artistes , fins als darrers comentaris de Francesc Mestres convidant a tothom a participar de l’art sense por deixant de banda aquest “ jo no hi entenc” que tantes vegades hom posa per davant quan s’ha de parlar d’art , quan no es fa el mateix si es tracta de parlar i/o recomanar un llibre , una pel·lícula, música o un restaurant , sense que siguem experts en la matèria , el centenar de minuts que ha durat la xerrada ha estat curull d’un munt de reflexions , amb les que concordo en unes , discrepo en altres i estic a les antípodes en un parell, però que han estat una pura delícia.
Maleeixo haver assistit a la mateixa sense un petit paper a la mà per anar prenen notes , però l’art en general, la societat en general i la burgesia en particular , l’evolució tècnica. Les maneres de veure i viure la vida , l’ensenyament de l’art , les facultats de Belles Arts. El viure l’art en la llibertat creativa , l’ofici i el benefici. Pintor o artista?. Les galeries , els Museus , la crítica. La mort de la pintura , l’art com espectacle, el disseny ...
Aquests punts i altres més han tingut el seu protagonisme amb reflexions mesurades , profundes i cregudes, per part d’uns protagonistes que tot demostrant el seu saber i el seu sentiment intern de creadors ens han fet senti la importància i el valor d’aquest concepte sempre tan difícil de definir com és l’Art.
Una conferència de la pagarà la pena estar atent a l’habitual resum que es penja a la xarxa.
ESTACIÓ D’ENLLAÇ
Havent parlat tant de societat , art , comerç, museus i galeries , res millor que endinsar-nos avui en la mostra recentment inaugurada a El Prado de títol “La belleza encerrada” , amb 281 peces de petit format que conformen com una alternativa a la pròpia col·lecció del Museu.
Una exposició molt recomanable de la que aquí us oferim el pertinent enllaç amb la notícia de “El País” amb un interessant vídeo inclòs.