En Jaume Simonés un artista amb un amplíssima historia al seu darrera i amb un armari de bagatges a les seves esquenes. Aquells que no pentinem pel però sÍ anys , el recordem exposant a la per un llavors mítica galeria Submarí Groc , aquella sala que es trobava al final de la botiga de discs, al Torrent, per un llavors San Rafael, i seguia la tradició d’espais culturals com la barcelonina Jaimes. Llavors practicava un cert constructuvisme ple de ritme, amb una base cromàtica dolça i pastellada.
Després hi ha una llarga carrera treballant en el camp pictòric, l’escutòric i el conceptual amb accent especial al seu paper a CAPSA.
A la ciutat té diferents peces com obra pública, com els jocs de la Pça Occitània, l’escultura Cooperació, a la plaça dels cooperadors , o la Matarona, de creació compartida amb Jordi Cuyàs que fins fa poc estava al rotatori de la pça França i ara està en espera d’una nova ubicació.
De fa anys però, per aquelles circumstàncies de la vida va desaparèixer de la vida creativa , menys petites aparicions en el col·lectiu CAPSA. Ara , i en una nova capitomba vital retoma el camí plàstic i ho fa amb una especial presentació de la seva obra en una exposició peculiar , que ell ha titulat com Underground, realitzada en uns locals cedits per amics i que omple amb una nombrosa i ben variada quantitat d’obres.
Una exposició que no pot ser considerada com a tal, si establim els paràmetres de costum, i dic això ja que després de visionar detingudament l’exposat la sensació que he sentit és la que correspon a un exercici personal semblant al fer dits que diuen els pianistes.
Jaume Simon el que crec que pretén i aconsegueix amb aquesta mostra és , en primer lloc sentir-se de nou artista viu, per que sentir-se artista estic convençut se n’ha sentit sempre, i vol recuperar amb ella, el “tacte” de l’obra , col·locar-se de nou amb l’olor , el color, la pintura i el vernís, i molt principalment poder fer un auto examen del que ha fet, i rebre alhora els imputs de qui la visiti. Per que tots sabem que les obres tenen diferent lectura quan estan col·locades adientment i en companyia d’altres que no pas quan s’amunteguen de qualsevol manera a l’estudi.
Moltes obres ( masses), diversitat de conceptes( normal) i un desig de retornar a la vida activa. Impossible determinar per quin camí encara que jo penso que el pitjor està quan inclou grafismes, que el món de la taca apunta però que cal acotar i polir, i que les millors obres estàn en les peces en la que una massa arbòria domina i marca territori.
Però avui per avui això és una anècdota. Ara de moment sols son exercicis de recuperació. Ara s’està despertant la bèstia creativa , però com que la hibernació ha estat llarga i feixuga, el despertar no és immediat i manca encara potència per aquest retorn del que sortosament el desig s’evidencia.
Despertant a la bèstia. L’esperem i que ja estigui del tot despertaen la propera trobada.
Aquest és un vídeo de l'exposició extret del fb del propi autor