La sala del Casal Aliança inaugura temporada tot presentant els treballs d’Antoni Pérez Valls, que sota el títol d,”animalades” presenta un conjunt escultòric representant una bona varietat d’animals estructurats amb l’amalgama d’elements naturals ( essencialment una base pètrea) a la que afegeix diversos elements provinents de deixalles per acabar estructurant la figura desitjada, el que podríem dir, salvant totes les distàncies, que son moltes, escultures d’art pòvera però obviant el conceptual i decantant-se vers un camí pseudo-figuratiu.
No hi ha dubte que Pérez Valls té imaginació i habilitat compositiva , però també que el seu fer està més en el camí de l’artesania que no pas en el del veritable art. Hi ha més de juguesca divertida que no pas de reflexió i compartiment d’emocions.La seva és una obra alegre, curiosa però alhora insubstancial en el veritable sentit artístic.
En aquesta exposició Perez Valls demostra molt bé el que sap fer, que té uns trucs que li funcionen i que amb això ja està satisfet i així aconsegueix una obra més de tenda de souvenirs que no pas de galeria d’art, però això no vol dir res, si de veritat vol ser artista. llavors cap capgirar el concepte i imaginar (crear) l’obra en el cap i llavors llençar-se a cercar els elements precisos. I com que el millor és un exemple, vagi el meu consell de veure el treball de Miquel Aparici ( galeria Víctor Lope) que el pot trobar abastament representat a Internet. És allà on ha d’estar el seu camí i el seu treball. Llavors podrem parlar d’un veritable artista mentre que ara sols ho podem fer-ho d’un simpàtic i agradable artesà, però com que ens sembla un autor amb grapa pensen que pot aconseguir-ho.