Durant la primera quinzena de setembre els entorns de la Nau Gaudí de Mataró han acollit el treball en viu i directe de sis artistes del grup WABA, associació internacional d’artistes que tenen en el maó el seu element de creació.
Aprofitant l’avinentesa del Congrés Internacional de Cerámica celebrat a Catalunya, amb la relació entre la ceràmica i la construcció com a eix, i enderiats per la magnificència i vibracions que els reportà una visita prèvia a la Nau Gaudí, varen acordar realitzar una de les seves instal·lacions de modus i manera que interaccionés amb la primerenca obra del gran arquitecte català.
Així el francès Jacques Kaufmann, realitzà un mur/cova que té el seu fonament en el mateix arc que magnifica la Nau. Al seu costat l’artista sueca Ulla Viotti realitzava un homenatge a Gaudi amb un seguit de pilars , enmig d’un jardí de pedres, dominats per una ceràmica blavosa signe de la mediterrània. l’alemany Fritz Vehring jugava amb la dualitat idiomàtica del país amb un gegantí “jo” que al reflexar-se esdevé un “Yo”, l’anglesa Gwen Henney feia remembrança de Montserrat amb un metafòrica escalinata, mentre que el canadenc Robert Harrison , creava les seves atractives “Mataró Houses” amb rebuig ceràmic i finalment l’anglés Andrew Burton ens oferia el seu conjunt d’àmfores mediterrànies.
Sis accions, sis mirades, sis obres plenes de bellesa i intencionalitat plàstica que estan en aquest dies donant una nova vida i una nova mirada al fred i quasi inhòspit entorn de la Nau Gaudí. Sis lliçons d’art tant en el concepte plàstic i d’homenatge com en el de capacitat tècnica , amb l’afegitó de dignificar al maó com element creatiu capaç de ser potència , resistència i alhora dúctil en la creació. Unes obres que molt ens agradaria es mantinguessin a l’indret ( en teoria sols està prevista la permanència del treball de Kaufmann)no sols per la seva qualitat , intencionalitat i bellesa ans principalment per el diàleg intens que mantenen amb la Nau Gaudí, element clau del minvat patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat.
Unes obres que equiparant-nos artísticament i per una vegada a les ciutats més importants del món hauríem d’haver aprofitat millor, però el cert és que fora del tema creatiu, l’absoluta desídia municipal ha fet perdre una ocasió tant de promocionar a la ciutat, com la de donar als creedors locals la possibilitat d’interactuar , encara que sols fos en el coneixement, amb tant importants artistes.
S’ha de dir alt i ben fort, que l’actuació de Cultura ha estat lamentable. No sols ni tan sols han cregut en l’avinentesa d’una actuació protocol·lària , amb una petita recepció oficial als artistes , ensenyant-lis els petits tresors de la ciutat ( Capella els Dolors, Torre Llauder, Cool i Regàs, la Confiança...), fet que era més publicitat per el govern que no pas per els artistes, però que era demostració d’un sentiment de respecte per el seu treball i per haver escollit Mataró per a dur-lo a terme. Ans tampoc ha cregut convenient conjugar una trobada amb artistes locals per establir una comunicació tan teòrica com conceptual de l’art del volum, i molt especialment de l’ús del maó com subjecte creatiu. I finalment no han sabut, i ni tan sols han intenat, vendre la ciutat als quatre cents congressistes que s’acostaren a la Nau Gaudí en la cloenda del Congres i per inaugurar oficialment les instal·lacions escultòriques.
Per uns dies, esperem que més dels previstos, podem gaudir a Mataró de tan magnífiques reflexions escultòriques, aprofitem-les com el que son , unes magnífiques obres d’art que alhora exerceixen de lliçó magistral del poder del fet artístic en l’entorn públic.