Cecília Moralesés una artista mexicana resident de fa anys a Llavaneres a on va arribar conduïda per l’amor i a on ara exposa en aquest mes en la sempre afinada sala de Can Caralt , el Museu Arxiu de la població.
Fa anys ja d’ençà que l’autora va trencar amb la seva estilística aquarel·lística , la seva especialitat , en la que practicava una pintura il·lustrativa i acomodaticia estructurada en uns certs cànons de la bellesa i la comercialitat, realitazada sota un domini tècnic ben aclaparador . I ho va fer per passar just al cantó contrari, de la rapidesa i el gest ràpid,innat i intuïtiu de l’aiguada a la rigidesa tècnica i estructural del gravat, una tècnica en la que sorpresivament va encaixar de manera perfecta ,en un equilibri controlat entre el senys propi del mitjà i la rauxa d’un concepte creatiu i de bellesa, centrat en el gest , el moviment i l’equilibri dinàmic.
Un camp aquest del gravat que s’ha anat apoderant del seu fer modificant el seu ritme creatiu vital, fugint cada vegada més de la figuració per endinsar-se en una abstracció potent i generosa , encara que amb el deix latent , d’un reregust si parléssim en temes enològic que deixa patent les seves arrels.
Un gravat potent en el gest i en la intenció, amb una valentia cromàtica en el joc de colors amb el negre marcant incisions i dominant el conjunt creant un cert sentit de ritme musical que un fa paral·lel in mente a un jazz sincopat amb domini de teclats però amb el baix sempre sonant en el contrapunt i marcant el ritme amb l’afegitó el detall solista a l’estil saxo. Un gravat que em sona a la meravellosa música del trio d’Oscar Peterson amb Stan Getz.
Però a més, avui Cecília Morales que ha volgut titular la mostra com “Mar adentro”, en aquest sentit de ritmes i colors dels seus treballs i en el cert sentit de misteri d’algunes d les seves peces, ha volgut fer recordatori de la seva època anterior, presentant un seguit d’aquarel·les de gran capacitat tècnica i d’una bellesa formal espectacular en les que l’autora remarca la seva sensibilitat en el contrast actiu d’una capacitat cromàtica intensa i agosarada a la que sap donar un to poètic i sensible que les converteix en uns treballs d’intensa sensibilitat i bellesa.
Una mostra dual la de Cecília Morales que demostra un cop més que la tècnica és sols mitja i que la capacitat de l’artista en la creació és la que marca l’empremta del seu fer i és la que essencialment ha de ser valorada per l’espectador. Una valoració que en aquest cas i crec que de forma unànime ha serà positiva vista la qualitat que sura en tota l’exposició i el grau de capacitat comunicativa que genera aquesta artista capaç de reinventar-se a si mateixa per assolir, superant-se , les seves cotes.
Una magnífica exposició que exigeix una detinguda visita. Si encara no l’heu visitada preneu-ne nota i no us la deixeu escapar. Paga molt la pena.