Fa ja un bon grapat d’anys que alguns van voler donar més intenció a “la elegància social del regalo” que publicitaven els grans magatzems afegint l’element art com a símbol de distinció i cultura. Així va néixer el supemerc-Art d’American Prints al carrer Calvet de Barcelona al que s’afegia poc després la sala Vinçon en la prestigiosa botiga del mateix nom i la idea es va estendre ràpidament per arreu del país.
La idea era senzilla, artistes professionals de cert nivell oferint en cubetes obres de petit format i amb tècniques més simples a uns preus assequibles. Qualitat, firma i bon preu eren les tres potes en les que es sustentava l’invent.
Però com tot, el pas del temps i molt especialment la degradació del concepte , amb una radical baixada de nivell de qualitat d’obres i artistes va anar matant el projecte que ara es manté en diferents modus i maneres.
Per les nostres contrades cal destacar per damunt de tot el projecte “Tres cents” amb el quela Destil·leriarecupera un vella idea que va servir per agrupar als artistes a finals dels setanta / començaments dels vuitanta amb les experiències “La gastronomia” i 55 artistes per un record en homenatge a Jaume Arena i al meu pare.
Obra de mida estàndard unificada en el preu , en aquest cas 300 euros, mitjançant una exposició dinàmica que comporta que qualsevol obra que es venuda es substituïda per un altra del mateix autor. Els artistes participants ( veure imatge) han estat molt curosos i s’han comportat amb una aposta de qualitat i sensibilitat amb treballs dignes i representatius del seu fer., el que converteix aquesta exposició en la gran possibilitat d’aconseguir una obra de qualitat i d’artista reconegut en el nostre entorn a un preu més que just. Una exposició d’aconsellable visita i recomanable adquisició del presentat.
El Museu del Càntir d’Argentona s’acosta a la mateixa proposta amb una vintena d’artistes locals o relacionats amb la vila i el Museu que també presenten obra personal i identificat iva , en aquets cas amb un preu màxim de 300 euros i mantenint també el caràcter dinàmic de la mostra. Com en el cas anterior aconsellable visita i possibilitat de trobar alguna obra prou interesant.
Lolet Comas fa un pas endavant i manté el criteri de col·lectiva però apostant ja per un nivell d’artistes reconeguts en l’àmbit qualitatiu i comercial, com son Francesc Artigau, Marcos Palazzi, Perico Pastor, Didier Lourenço, Marc Jesús i els germans Moscardó que unifiquen la proposta sota el títol de “Visions de dones: abans, ara i arreu”. Una exposició aj en els aires habituals de l’època , de nivell comercial i amb la particular visió de cada un els autors que responen amb obres del seu nivell. Mostra més que correcte que convida també a la visita i adquisició, encara que en aquest cas a preus superiors.Tres propostes que serveixen com esquer per a la bona pensada d’obsequiar art en aquestes festes.