Corria l’octubre del 78 quan Alfons Alzamora realitzava la seva segona exposició professional. Ho feia a l’Abast , una galeria mataronina que es trobava al carrer Sant Bru. Jugava llavors amb unes figures deliqüescents en el que el joc de tintes i duplicats emmarcaven en una plàstica dinàmica en el camp de la pseudofiiguració.
Ara, quaranta anys més tard torna a la comarca i ho fa amb una magnífica mostra a Can Caralt , el Museu Arxiu de Llavaneres , sota l’eix de la figura de Ambrosia de Castello, figura d’una genovesa històrica de la que diu la llegenda es va enamorar perdudament Ramon Llull. Una exposició a cavall de les que acaba de realitzar a Madrid i la Haia i abans de marxar cap a la ciutat belga de Spa.
![]()
Com molt bé explica en el catàleg , Alzamora està , com tants d’altres artistes , subjugat per la figura de la menina ( dames de companyia de les infantes), una figura amb geometria especial ja que en un reduccionisme geomètric ens trobem davant d’una zona semicircular damunt del qual emergeix el cos d’estructura paral·lepipèdica. Si a aquesta figura esquemàtica hi afegim els elements complementaris de la mateixa , podrem entendre amb facilitat la seducció que les menines han tingut i tenen en tants i tants creadors, fora de la relectura de l’obra de Velázquez realitzada també per tants d’altres.Alzamora es mou en la integració d’un cert constructivisme volumètric amb l’abstracció en la que el submergeix. Si el cubisme és la desconstrucció de la figura en diverses formes geomètriques, Alzamora juga justament al contrari , en la construcció de les seves figures protagonistes mitjançant un veritable puzle de formes geomètriques però de modus i manera que aquestes no quedin rígidament marcades i si entrellaçades amb la cimentació d’una abstracció que dominant l’obra li dona cos.
![]()
Tot això amanit amb una tècnica exquisida en la que el color és el complement imprescindible. Un color adequat en cada moment i a cada circumstància, que en aquesta ocasió es concentra en el joc de vermells, en la diversitat de les seves tonalitats des del més vermell sang fins a un vermell ataronjat, un color dominant al costat d’un blau complementari que fa perfectament la seva funció en obres de menys mida i intensitat.
![]()
Un treball que s’entén a la perfecció en veure l’escultura que presenta i veure la seva translació a la bidimensionalitat en les peces que té al costat. Allà es descobreix el secret i s’evidencia el mestratge de tan gran artista.
Nani Mora , alcalde de la població, comentava encertadament que mentre que en moltes exposicions hi ha xerrameca en entrar a la sala, en aquesta la xerrameca esdevenia silenci davant l’aclaparador de l’obra i el muntatge. Un treball dominant que s’abraona damunt l’espectador per dominar-lo i subjugar-lo amb la seva aquiescència ja que no entenen la raó, si entén que es troba davant d’un art de qualitat que li comunica intensament un munt d’emocions i sensacions.
Dona Ambrosio de Castelo una gran exposició, a bon segur de les millors de la temporada , que ningú s’hauria de perdre.
![]()
Una exposició que demostra el nivell d’Alfons Alzamora feliçment retrobat a la comarca amb aquesta exposició de la que joiosament us fem convidada a una detinguda visita.
Felicitats.