Que Pere Màrtir Brasó l’artista vilassarenc, afincat de fa anys a Mataró és del més interessant que corre per les nostres contrades i és ja artista de culte entre un bon grapat dels selectes afeccionats de la comarca és cosa ben sabuda. La seva darrera exposició l’estiu passat a Vilassar va merèixer tota mena d’elogis.
Ara, torna la palestra , presentant el seu treball als espais de La Destil·leria, sota el títol “ ...i Obèlix” que manté la seva línia de lectures subliminals en els noms de les seves exposicions. Una mostra que encara que davalla al respecte de la de Vilassar , a bon segur per les diferències pròpies dels espais i per una aposta cada vegada més minimalista, segueix refermant l’idioma i la intencionalitat comunicativa de l’artista.
A la sala principal Brasó ens ofereix tres peces de mides grans que serveixen per retrotraure’ns al seu passat pictòric, com si d’un lligam referencial es tractés. Per un costat una peça etèria i emblanquida ens porta al seu treball seleccionat fa un parell de biennals Torres García. Un treball que ara s’amaneix amb el toc de la devoció del creador per el treball de Perejaume. L’acompanyen en l’espai , l’obra “rodalies” que manté la pictòrica del bosc cremat, encara que girant ara la mirada al nucli urbà, i es clou el tríptic amb la peça, a bon segur més interesant de les tres , de lenta i obligada lectura i intensa reflexió, a l’entorn dels moments del ”.. Continuarà”.
Potser per tot el dit que un es queda amb el presentat en la sala interior en la que les obres exposades es mouen en la línia més directa de l’autor. Aquella en la que fonamentada en el concepte visual del còmic, Brasó expressa tot el seu cinisme, ironia, i com no, mala llet, per mostrar la seva mirada inquieta en relació al que ens envolta, que resumit en un sol concepte hauríem de dir, en la vida.
Potser, i està clar que les circumstàncies personals motiven un tarannà o un altre, en aquesta ocasió la mirada és menys àcida i punyent, o dit d’altre manera més endolcida , però el suficientment intensa com per obligar a la detinguda reflexió des del punt de vista que ens ofereix l’autor.
Una exposició, aquesta de la Destil·leria molt escaient per començar a enamorar-se dels treballs de Brasó ,per aquells que el coneixien, però alhora un xic tova per aquells que coneixem i seguim el seu caminar de fa anys.
Sigui com sigui però, és una exposició d’obligada i recomanada visita.
(Fotografies extretes de les xarxes socials de La destil·leria)