Ja era hora de que no haguéssim de parlar de Madrid per a una exposició essencial, d’aquelles d’obligada visita. M’agradaria somiar que les coses poden canviar. Així aquesta setmana ens assabentàvem de que la magnífica mostra de Pissarro, ara en el Thyssen , arribarà a la tardor a Barcelona al Caixafòrum ( quatre euros per entrar si no ets de la caixa de l’estrella ). I ara tot ja sembla estar a punt per l’exposició que ens convertirà en l’enveja de quasi tots, que no és altre que la mirada que al voltant d’Antoni Tàpies ens oferiran a partir d’aquest cap de setmana el MNAC i la fundació de l’artista.
No tinc cap mena de dubtes que serà una exposició transcendental per poder entendre el particular món de Tàpies per a tots aquells a qui la seva obra ja ens portava al nirvana , però principalment serà una mostra que haurà d’obrir les claus del seu món particular a tanta gent que encara els hi és llunyà, quan no arriba a ser en certa manera un artista rebutjat.
Tàpies és a bon segur un artista controvertit. Ho és en el sentit personal ja que la seva manera de ser , i especialment la seva actuació contra la gran majoria d’artistes de la seva generació, l’ ha fet guanyar un bon nombre de justificats enemics. Però el que és pitjor , és un artista rebutjat per el que en podríem dir la mass mèdia, que sempre l’ha considerat com un revolucionari especial però sense el pedegree d’iconoclasta que precisa tot artista que estant a la contra vol estar a l’hora en l’acull que de segur mereix per la seva qualitat.
L’especial controvèrsia que sempre l’ha embolcallat , ha creat dos bàndols en certa manera irreductibles. Els dels “fans” de Tàpies , que el consideren com un dels grans del segle XX ( entre els que m’hi trobo) i els altres que no acaben de trobar raó, fonament i causa a un discurs que va molt més enllà de la plàstica.
Ara , i en aquesta magna exposició, la sortida a la llum de la col·lecció personal de l’artista ( tant de peces pròpies com d’altres que les considerava com a seves i alhora essencials per el seu treball) , ens permetrà examinar sota un angle més personal i íntim a un artista del que ningú pot negar la seva qualitat. I si vostè, amic lector, Tàpies no li complau i més aviat li provoca basques , crec que ara és el moment per pertànyer a la llum. És difícil entendre l’art sense veure que Tàpies és un dels grans.
De moment, i per anar fent boca, valgui l’enllaç del magnífic article que ens oferia El País semanal aquest cap de setmana.
I d'ell , una frase que va en remarcat, "... començar eliminant l'intel·lectualper atacar el llenç de manera vital". Que molts en prenguin nota.
