CHILLIDA.-
![]()
Certament hi ha noms d’autors que ho diuen tot , el de Chillida és un d’ells. Pocs autors amb tant alt grau de reconeixement com per gosar entrar a discutir alguna de les seves obres. La col·lecció Bassat té en el bronze “Relief” de 1951 una veritable joia. Pertany a la seva primera època i com en les d’aquell moments , comencen a aparèixer dos elements claus que el comencen a aneguitejar: el joc de volums i la preocupació per la forma interior , alhora que comença a intuir-se una tendència a la monumentalitat. En aquets cas malgrat ser una ecsultura de caire esencialment pla, és fàcil fer-ne una translació a una peça monumental , amb un acuradíssim joc d’equilibris. Una peça per gaudir i admirar.
ANTONI CLAVÉ
![]()
![]()
Encara que unànimement reconegut com a gran pintor, cal recordar que en els anys 50 Clavé va aconseguir un reconeixment total per la seva faceta de’escenògraf en el món del ballet. Allà es quan va entrar en el món el volum que no va abandonar mai. No molta gent recorda que va ser aspirant als Oscar per vestuari i decoració de la pel·lícula El fabuloso Andersen,Les seves escultures sempre ens recorden les textures de “papier froissé” que tant va usar en les ebres obres pictòrique.
En aquesta exposició gaudim d’un espectacular “Pichet” (1963)amb una materialitat tàctil com si d’un element viu ien actiu es tractés,un Guererer molt del moment ( 960) i un espctacular relleu , amb positius i negatius “Trois visages” (1966) en els moments en que encara existia la lluita entre la figuració i l’abstracció i veritable obra preluid de futur.
XAVIER CORBERÓ
I justament a “Lazy moon” (1982) aquets reflexió es compleix del tot.Minimalisme absolut i en puresa total. Foma i materia sense anècdota de cap mena. Pura poètica en un treball simplement especatcular i ben representatiu del fer de l’artista.
LUÍS ELORRIAGA
![]()
És aquest un escultor que, encara que nascut a València és basc d’educació i estilística escultòrica. Bastant retitarat de l’activitat expositiva i més centrat en el camp educatiu i pedagògic, Elorriaga enderiat especialment amb el treball d’Oteiza, ens presenta en aquest “Paisatge urbà” (1985) un treball de formes constructives molt en l’estil de la seva refrència ja sigui per l’estructura volumètrica de la peça com per l’estructura de plena i buits i la textura general el material ferroamb la que està treballada.
APEL·LES FENOSA
![]()
Un bon grapatd’escultures d’Apel:les Fenosa estan presents en aquesta col·lectiva oferint-nos sues de les seves cares més significatives. Per un costat un seguit de pecs escultòriques de petit forma(1944), amb la figura femenina com a protagonista execint de simbolisme de divversos aspectes de la vida., que venen acompanyades per dos peces de gran qualitat com son un espectacular Polifemo cec ( 1949) i “Millepertius” (1962), conformades esencialment en al seva habitual textura enmarcada en la ditada profunda. Un gest de profundidant i alhora d’intensitat vivencial sempre que dona personalitat pròpia al treball de l’autor.
GABRIEL
