La fira Argillà celebrada la passada setmana a Argentona va ser un èxit total en tots els seus apartats, però d’entre ells cal fer esment destacat el de les seves exposicions, tant les específiques per la fira , com la de la ceràmica en 3D, com la del país convidat, Romania, que oferia una ampla visió de la seva desconeguda diversitat.
Però evidentment cal fer esment , alhora que destacar i recomanar ferventment ( és manté viva fins el 9 de setembre) la magistral exposició que el veterà ceramista valencià Enric Mestre ( Alboraia, València 1936) ens ofereix. Una exposició que és un cant a l’art, la ceràmica, la sensibilitat, la potència i la comunicació creativa. Una exposició de caire retrospectiu i alhora antològica. Una vintena de peces que demostren un nivell fora de mides en el concepte, la creació i el resultat final. Una exposició emocionant que captiva tan sols ens deturem davant la primera peça i manté aquesta tensió de comunicació plena en totes i cadascuna de les peces presentades.
Sempre que tingut el plaer de presentar exposicions de ceràmica artística he defensat que al meu entendre els ceramistes havien d’oblidar aquest qualificatiu específic de “ceramistes” ja que correspon a un qualificatiu tècnic. Ells s’haurien de qualificar com artistes a seques, o generalment com escultors. No veig a Chillida afegint al seu nom , l’apel·latiu de forjador, o qui fa escultures de marbre , qualificant-se com a marbrista , o ebenista a qui usa la fusta per realitzar les seves escultures. La tècnica és sempre mitja, mai finalitat. Però aquesta opinió generalment no és considerada de bon grat per els ceramistes que diuen així potenciar la vàlua de la seva tècnica que a diferència de les altres assoleix un resultat final a voltes inesperat degut a la imprescindible existència d’elements aliens a la voluntat de l’artista com és la cuita i les seves variables.
Vaig fer-li aquestes reflexions al propi Enric Mestre i davant la meva sorpresa va dir que estava totalment d’acord. Ell es considera un escultor volumètric racionalista que ha trobat en la ceràmica la tècnica que més s’adiu a les seves necessitats ja que li permet afegir color, ritme i harmonia als seus treballs , fet que seria del tot impossible amb altres materials.
L’obra de Mestre va des d’un cert racionalisme constructivista amb evidents referències que van des d’unes arrels otezianes fins a una mirada intensa al muralisme geomètric , passant per uns homenatges implícits a Chillida, en aquets recerca de la conquesta del buit, fins arribar a un minimalisme que ens porten a Corberó i Sergi Aguilar. Tot en un treball que va des d'un cert classicisme fins a la contemponeitat viva i viscuda.
Una repassada ben ample a l’evolució e l’escultura sintètica, amb mirada implícita però alhora amb un toc del tot personal que les individualitza amb el eu nom i el seu fer.L’exposició d’Enric Mestre és, fent honor al seu cognom, una lliçó magistral de concepte, forma i tècnica que sedueix en la seva perfecció i bellesa, capgirant la seva aparença freda, en unes obres càlides que arriben i corprenen per la seva perfecció i bellesa que fan del seu creador, Enric Mestre, una veritable icona de la ceràmica alhora que l’eleva al nivell dels grans artistes del volum, del que és absolutament parell en ànima i fer.
Una exposició absolutament magistral, digne de qualsevol museu d’aquells que tots pronunciem el seu nom amb respecte i fascinació. Una exposició que mereix detinguda i repetida visita i que seria pecat mortal oblidar-se d’ella, ara que tenim la possibilitat de gaudir-la amb plenitud.
Exposició imprescindible per la seva qualitat. Del millor que hem pogut gaudir en l’entorn proper en molts anys.
Felicitats amb tot el respecte per el mestre Mestre.