Aquest any de 2025 és el 25 aniversari de l’Associació Sant
Lluc que comença la celebració amb la inauguració en la seva habitual sala d’Aparelladors
del treball escultòric volumètric de Jordi Prat Pons efectuat amb llibres, amb
el títol/juguesca de “El llibre ÉsCultura”
amb el que defineix el seu treball escultòric volumètric realitzat amb llibres, del que el públic en la seva majoria en tenia
notícia fotogràfica o periodística, però
que mai havia pogut mostrar en la seva ciutat nadiua de Mataró.
Jordi Prat Pons és un artista convençut que sempre ha tingut
una idea al cap i ha lluitat per dur-la a terme . Aquells que el coneixem des
dels seus començaments podem parlar i recordar, del seu figurativisme morandià
dels seus començaments que esdevení ,
després de la seva figuració esportiva, en els seus especials jocs amb ampolles
i etiquetes amb les que comença el seu ideari de compaginar el collage material
amb la pintura pura i dura.
Amb el temps hem pogut observar com la pintura anava
abandonant el seu espai de privilegi per ser simplement l’acompanyant als treballs
materials, en bona part de fonament publicitari,
que esdevenien motor i eix del seu treball.
En el catàleg de Tempus Fugit dèiem d’ell que era l’autor
que més s’havia acostat en una aproximació plàstica a icones i/o marques, ja fossin comercials o
culturals. Però si acostava no per criticar-les o deïficar-les , is í en canvi per
capgirar-les i convertir-les en elements usats i per tant desubicats de la seva
funcionalitat.
Tal i com podem veure i gaudir ara mateix a la col·lecció Bassat
que s’exposa a la Nau Gaudí, els personatges artístics gestats per altres autors famosos agafen noves mirades i perspectives sota la “manipulació” plàstica a les que les
somet amb saviesa, elegància plàstica i gran capacitat creativa , en Jordi
Prat.
I en aquesta corrua sense fi en l’afany de cercar nous
camins comunicatius, fa un parell o tres anys, que Jordi Prat Pons ens sorprenia amb la seva juguesca
escultòrica realitzada amb llibres diversos, de tota mena, color , tipus de
lletra, etc amb els que adequadament
situats , jugant amb els seus colors i òptiques, establia un joc visual amb el
que recreava una figura , que amb la seva imatge engrandida ampliava el seu
concepte i el diàleg humà en el que es trobava immers.
El seu gegantí retrat de Van Gogh va trencar tots els murs i
ha estat reproduït visualment per mig mon, i ha rebut l’aplaudiment tancat de
tot aquell que l’ha pogut visitar. El mateix ha succeït amb el David de Miquel Àngel i ara, i per primera vegada a Mataró, Jordi Prat Pons ens mostra tres
dels seus darrers baluards artístics.
Per un costat trobem el collage de títol “Biblio” que havia estat seleccionat en La Biennal Torres García. Una obra de més arrels pictòriques però realitzada únicament amb lloms de llibres que estan lleugerament modificats en part per aconseguir el resultat final que és aclaparador .
Le altres dues obres presents son el Retrat de Martin Luther
King, realitzat donant color a una coneguda fotografia i que està realitzat amb cura tècnica total a la que afegeix un decorat global que intensifica la
seva força.
Finalment , i en la part central, ens presenta una sortida
atlètica de gran força , però que precisa d’una més ample distancia per ser
assaborida en plenitud.
Tres obres d’ample mida en la que Jordi Prat Pons demostra per
una part la seva gran habilitat compositiva , mental i ideològica en la
plàstica, i per l’altra fa demostració de que l’art segueix essent un element
viu en el que sempre es pot trobar un nou camí i assolir-lo amb qualitat i
dignitat sempre que esdevingui un element de creació del millor nivell possible.
Per tot això queda clar que recomanem intensament la visita la seva exposició amb la certesa de que els
agradarà , alhora que motivarà la seva visita a altres obres i/o exposicions que
no es moguin en els paràmetres habitual. Una gran exposició que honora amb alt
nivell, el 25 aniversari de l’associació Sant Lluc.
Ps.- Fora de l’exposició
crec que cal qualificar com enormement lamentable el fet de que en l’acte
inaugural no és fes la pertinent glosa d’agraïment a aquelles persones que han dirigit
l’entitat en la majoria d’aquests magnífics 25 anys.
L’oblit a un passat
que s’està notant massa en aquesta nova època i que és difícil d'entendre ja
que en la comparança entre les exposicions,
celebrades i previstes, d’aquestes dues temporades , el passat guanya amplament
en varietat i qualitat.
Esperem que el reconeixement a la tasca feta és faci el més aviat
possible per responsabilitat i l’adequat agraïment pel treball dut a terme.