Massa vegades hi ha grans exposicions que passen del tot desapercebudes. Això és el que podria passar amb dues exposicions excepcionals que en aquest dies tenim per les nostres contrades com ho son les de la ceramista MADOLA a la Casa Gòtica d’Argentona o la de l’escultor en fusta INAZIO ABRAO en el primer pis de l’Ateneu Fundació Iluro, del que en parlarem demà. La poca difusió de les mateixes i el fet de l’asincopat de les programacions en ambdós indrets a bon segur poden fer-les caure en l’oblit . Un oblit que segur no existirà en el record d’aquells que les visitin ja que la qualitat de les mateixes és suficient com per deixar bona petja en l’apartat sensitiu dels bons afeccionats.
![]()
MADOLA ( M.Àngels Laplana)és una reconeguda ceramista d’amplíssim caminar i amb un currículum impressionant en el món de la ceràmica , tècnica que practica des dels seus començaments a l’escola Massana on va quedar abduïda per la ceràmica en tenir de professor a Llorens Artigas.
La ceràmica de Madola no és pas un bibelot, ans el contrari ,és ruda , intensa, primitiva, curulla sempre d’intensitat i força i amb una qualitat que depassa amplament l’habitual. Per a mi l’únic error és mantenir-se fidel a l’apel·latiu de ceramista doncs per a mi està ben clar que ens trobem davant d’una fantàstica escultora que empra la ceràmica com a material.
![]()
Ara , Madola aprofitant l’avinentesa d’haver estat convidada per ceràmiques Collet per el seu calendari anys de “sio-2”, ens permet la contemplació de les dotze obres ( una per mes) que comporta el calendari, a la casa Gòtica d’Argentona , Una contemplació espectacular arrodonida per un excel·lent i senzill muntatge que serveix per enlairar encara més el flux artístic que emanen els seus treballs.
Jo diria que en certa manera , aquestes peces son la sublimació del concepte artístic de Madola. Primitives en la forma i el treball, assoleixen magnificència contemporània en la que la rugositat material sembla diluir-se en ala sensibilitat extrema de cada una de les peces , fet al que ajuda de manera fonamental la riquesa de les seves textures i la força tel·lúrica que regeix en tota l’exposició. Tot amb l’afegitó d’un ritme gestual i una paleta cromàtica que les enriqueix fins assolir en la individualitat i el conjunt , el veritable concepte del que ha de ser una obra d’art.Una exposició aquesta en la que un podria acabar perfectament la seva llista de qualificatius positius i a bon segur es quedaria curt.
MADOLA a la Casa Gòtica d’Argentona. Imperdonable no visitar-la (atenció als horaris de visita , informeu-vos prèviament). Sens dubte una de les millors exposicions que he visitat en les darreres temporades. Espectacular.