No té sort Inazio Abrao a Mataró. Fa unes temporades es va presentaramb altres companys, en una magnífica exposició al Foment de curiós títol (4x3) +4 que va merèixer tota mena d’elogis però poca atenció del públic.
Ara retorna i ho fa amb "Detalles constuctius"al primer pis de l’Ateneu Fundació Iluro quan aquest espai està en les seves hores més baixes. I ho fa de manera semi clandestina. Està malament posar-se per ex., però un té el costum d’estar informat de les exposicions que es fan a Mataró i rodalies, però he de reconèixer que d’aquesta no en tenia cap notícia i em va arribar de la mà d’un dels més grans afeccionats de la ciutat, saberut i amant de l’art , que tampoc en tenia notícia i se la va trobar al visitar la mostra de Capitani. I és clar si els hooligans de les exposicions no en tenim coneixement, un pot pensar que quin serà el coneixement general. Intentem doncs fer-ne oportuna comunicació ja que la mostra s’ho val i molt.
Encara que Inazio Abrao és gallec , no puc negar que visitant la seva exposició, i fen abstracció de l’espai, m’he trobat immers en alguna de les sales del Belles Artes de Bilbao dedicada al gran i potent grup d’escultors bascos dedicats a l’escultura en fusta. Sols m’ha distorsionat l’excés d’obra i la poc adequada il·luminació de l’espai que converteix en apagat el que és un veritable esclat de potència escultòrica.
Abrao és fonamenta en uns conceptes en aparença tan simples com ho son volum, matèria i síntesi. Tres potes , potents i ben estructurades amb les que genera el seu discurs expositiu. Un discurs estructurat en un cert aire minimalista que s’escrostona i explosiona per l’essència que desplega en cada treball. Tècnicament impecable, per no dir més, coneix com pocs el material i sap jugar amb les seves característiques , que hauríem de qualificar com d’organolèptiques, per en cada cas aplicar-les de la manera més adient.
I tot això dirigit a unes estructures constructives en les que l’equilibri dinàmic genera les tensions corresponents per acabar en un to en el que serenor i sensibilitat es donen la mà.
Passejar-se per l’exposició, i dic bé quan dic passejar-se ja que visitar-la és com moure’s en un jardí d’escultures, ens permet apropar-se a aquestes que van des de la simplicitat més absoluta fins a l’equilibri més cercat i calculat, per fer del concepte del volum l’element que domini completament en el conjunt, però no un volum estable i esmorteït i sí dinàmic i vivencial que domina totalment en conjunt i quasi convida a portar-se a casa qualsevol dels seus treballs, cosa difícil ja que com indica en el número que apareix com etiqueta en cada obra , aquest és ni més ni menys que el seu pes.
Abrao un constructivista en fusta que genera sensibilitat i art a parts igualis en una exposició majestàtica que és d’obligada visita en el primer pis d e l’Ateneu. Força, concepte i sensibilitat , tres en un , en un artista de la fusta simplement excepcional. Exposició d’obligada visita amb la seguretat d’un gaudi artístic absolut.
(fotos obtingudes de les xarxes socials, el que no implica que siguin obres preesnts a l'exposició)